L'esport i la meua vida

La meua vida començava entorn al futbol, el meu pare jugador del Pego C.F, poble on viu, li agradaria que els seus dos fills, el meu germà major Adrián i jo haguérem agafat el mateix camí. Adrián ho va agafar des de molt xicotet, ja que als sis anys va començar a practicar-ho en les categories inferiors del mateix equip que el nostre pare havia jugat. Quan ell va començar jo tan sol tenia 2 anys, però sabia que aquest també volia que fóra el meu camí. Els meus pares em deien que era molt xicotet, que encara no havia arribat el meu moment, però jo insistia que volia calçar-me les botes, i començar a ficar gols. Després de dos anys insistint, als quatre anys els meus pares van decidir parlar amb l'entrenador del meu germà, ja que no hi havia categories inferiors com a querubins i pre benjamins com les quals existeixen ara, i li van dir que si jo podia anar a entrenar amb ells, al que l'entrenador va respondre que sí.

Ací començava la meua vida lligada al futbol, cosa que semblava una addicció, que sense açò no podia viure, anys després es convertiria en alguna cosa en el que deixaria, i és ací el fet que para mi ha sigut rellevant. Encara recorde perfectament el dia que compre les meues primeres botes, gens comparades amb les de l'actualitat, i el primer dia d'entrene, jo tenia 4 anys, la pilota era més gran que les meues cames, però la meua il·lusió era més gran que qualsevol cosa. Els anys passaven i en categoria aleví, quan tenia 10 anys, el meu entrenador va cridar als meus pares per a parlar amb ells, i pensava que era perquè el meu comportament no era adequat, però al contrari els van dir que entrenava molt bé, i que després de la temporada que estava fent (26 gols en 15 partits), havia vingut el Benidorm C.F, a preguntar per mi. Jo estava encantat, pensava que em marxava ja, però els meus pares després de parlar ells per temes de treball em van dir que anava a ser impossible, i jo vaix agafar un cabreig monumental, encara que al poc temps ho entendria. Jo vaig seguir jugant en el Pego, i tres anys després arriba un dels moments més importants de la meua vida, ja que amb 14 anys i després de jugar deu al futbol, vaig notar que ja no era el mateix, que la ilusió i les meues ganes per aquest esport havien decaigut, i encara no se en l'actualitat el per què.

Havia arribat l'hora de canviar, provar coses noves, perquè tenia una cosa clara i era que no podia estar apartat de l'esport, i tenia el hobby de la mountain bike, i em van proposar córrer per un equip, i així va ser vaig començar per carreres bàsiques, i acabe corrent el campionat de mountain bike d'Espanya, però vaig notar que m'avorria l'entrenar solament, anar a les carreres solament ja que és un món una mica especial. Ho vaig deixar, i no parava de recordar un esport que practique en col·legi, era un esport de la terra, era la pilota valenciana, que ja de xicotet el meu avi posava les partides que es retransmetien els diumenges en la desapareguda Canal 9. Els meus pares com sempre em van recolzar en tot moment, i es van desplaçar a Pedreguer perquè jo aprenguera a jugar a aquest esport. La veritat és que sempre m'han dit que tinc facilitat en els esports però és que amb aquest no solament era aqueixa facilitat, sinó que notava quan acabava d'entrenar, que necessitava mes i mes, així que semblava que aquest anava a ser el meu camí final, i així va ser des dels quinze anys fins a l'actualitat m'he encapritxat d'aquest esport, i treballe dia a dia per a arribar a ser el millor, cosa que és difícil però la motivació ajuda a no cansar-te, i entrenar amb el preparador físic em motiva.



Hi ha molts moments que penses que si no m'haguera cansat del futbol on estaria, o que si els meus pares hagueren estat millor econòmicament podria estar jugant en altres clubs, perquè jo crec que no haver sigut que la meua família siga econòmicament mitja-baixa, m'haguera anat a jugar a altres llocs i pot ser que açò haguera sigut una motivació per a no deixar-ho, però la veritat és que ara mateix no se m'ocorre pensar-ho perquè amb ho tinc sóc més feliç, i en la pilota estic jugant a nivell professional ja, la dual cosa em sent orgullós del meu mateix, però també dels meus pares que em van recolzar en totes les meues decisions.

Per açò pense que aquest fet ha sigut molt rellevant en la meua vida, ja que l'esport que des de xicotet pensava que anava a ser la meua vida, amb catorze anys deixe de practicar-ho i vaig començar amb un que mai pensaria que ho anava a practicar perquè en la meua família, a voltes ho vèiem en la tele però mai ningú ho havia practicat, i ara la meua vida gira entorn d'est, ja que entrene amb el meu preparador tots els dies, tinc una dieta especifica, i joc partides anunciades per trinquets de tota la comunitat Valenciana totes les setmanes, i damunt obtinc una remuneració econòmica que amb la qual puc ajudar a pagar els meus estudis, així que aquest canvi a provocat que veja el futbol de diferent manera, i també a comprendre a totes aqueixes persones que diuen que existeixen altres esports a part del futbol, ja que vivim en un país i en una societat en la qual aquest esport està en tots els mitjans, i el qual li resta importància a altres esports molt apassionants.