miércoles, 20 de mayo de 2015

AUTO AVALUACIÓ

El meu nom és Nèstor, i vaix a reflexionar sobre que he aprés, que he fet per aprendre, que he fet per a que tots aprenguen i per últim de que hem serveix i em servirà tot açò.

La veritat és que aquesta assignatura m’ha sorprès d’es d’un principi, ja que cada dia que entrava a classe aprenia coses diferents, i amb una metodologia diferent, no obstant pense que no ha sigut aprofitada veritablement per nosaltres. Però encara que creia que estiguera assistint a una classe de filosofia, però he après que tot en aquesta vida està relacionat. Per aquesta raó al principi em costava trobar-li el fil a les classes degut a la novetat a la qual jo no estava acostumat, encara que poc a poc m’he anat adaptant en aquest tipus de classe.

Respecte al que he après, pense que és difícil sintetitzar-ho en una fulla, però té molt a veure en aspectes com l’educació, el moviment, han evolucionat després d’aquest temps. També he après un tipus de metodologia que implica i fa responsable a l'alumne dels seus actes i decisions, fent que s'implique més i no responsabilitze al professor dels seus fets, encara que pot ser perillós si els alumnes no arriben a entendreu.

Tot açò en activitats com per exemple el simple fet de realitzar un dibuix sobre el que representa l’educació, el moviment i jo per a mi en el primer dia de classe i en els últims dies, i així he vist com ha evolucionat els meus coneixements , ja que al principi tan sols era unes escales i jo, on anava creixent i anava evolucionant el meu coneixement al llarg dels anys i en el últim es veu com les diferents maneres de les quals jo me pogut educar, com pot ser el col·legi, o jugar un partit de futbol, un amb els amics, i altre de competició, diferenciant entre aquests dos ja que em pareixen molt diferents, després d’alguns aspectes que hem vist en classe com pot ser el tema de les ideologies, en les quals m’he vist representat en algunes, depenent de les situacions.

També em va semblar molt interessant la lectura del llibre “Mal de escuela” , ja que m’ha mostrat realitats que jo he viscut en el meu dia a dia en el col·legi, i després de realitzar el examen de lectura, el qual no l’anomenaria així, sinó com una mena de prova per a comprovar que l’havia llegit, vam crear un vídeo en el qual donàvem a conèixer algun fragment que ens havera impactat o paregut important, i heu realitzarem d’una manera còmica, ja que a cada frase anava acompanya amb una musica de fons i una imatge la qual ho feia el més amenament, de manera que no costarà seguir-ho, i quedara gravat en la ment dels nostres companys.

No he fallat mai a classe, ja que pense que si ho fas algun dia en aquestes classes perds el fil i pot costar de trobar-te després, i també he intentat realitzar entrades interessants al blog i que pogueren guiar o ajudar als meus companys en les classes dia a dia, encara que pense que aquest aspecte m’ha costat trobar aspectes per a publicar al blog, perquè tindria que haver publicat algo més innovador.


I el “per a que” tot açò hi ha moltes coses que m’ajudaran dia a dia, no sols en el estudi, sinó també en el esport, o en la vida diària des d'ideologies fins a l’ètica i acabant per educació i em senc prou satisfet del meu treball amb l'assignatura i, encara que crec que podria haver donat més donant a conèixer el meu treball al companys, i conèixer mes el d’aquests encara que he visitat els que mes em pareixien interessants, he aprofitat el temps i els meus coneixements i per aquesta raó crec que la meua nota que em posaría a mi mateix seria un “7,5”

domingo, 17 de mayo de 2015

El moviment, l'educació i jo.

El simple fet de realitzar un dibuix sobre el que representa l’educació, el moviment i jo per a mi en el primer dia de classe i en els últims dies, he vist com ha evolucionat els meus coneixements , ja que al principi tan sols era unes escales i jo, on anava creixent i anava evolucionant el meu coneixement al llarg dels anys i en el últim es veu com les diferents maneres de les quals jo me pogut educar, com pot ser el col·legi, o jugar un partit de futbol, un amb els amics, i altre de competició, diferenciant entre aquests dos ja que em pareixen molt diferents, després d’alguns aspectes que hem vist en classe com pot ser el tema de les ideologies, en les quals m’he vist representat en algunes, depenent de les situacions.



Primer dibuix


Segon dibuix

lunes, 11 de mayo de 2015

Pel·lícula " La clase"

En la classe els alumnes que vegem son en poques expectatives de futur de cara als estudis i amb poc interès ja que provenen de un barri marginal on els estudis no li donen tanta importància com podrien donar-li en un altre lloc. I també vegem els enfrontaments que es produeixen a classe per les diversitats culturals i actitudinals.

Els professors son de una bona classe social, on vegem el professor de llengua d'aquesta pel·lícula no sempre té la resposta políticament correcta i exemplar. S'atreveix a posar-se en dubte i a cometre errors amb tal d'ensenyar als seus alumnes. És una persona real, versemblant. Per això ho trobem proper i entranyable.

Els professors comencen el curs plens de bones intencions, desitjosos d'aportar la millor educació als seus alumnes, s'armen contra el desànim d’aquestos, però hi ha que van perdent les esperances, el cas contrari de François que intenta millorar amb l’ajuda de contar alguns aspectes de la seua vida, però aquestos hi ha mètodes que no accepten.

En un institut d'un barri dels suburbis de París, on poden observar els reptes culturals,i la difícil però ineludible barreja de cultures i races a les aules i els problemes que comporten aquestes barreges.

Composta per nois de diferents races i cultures, no té intencions pedagògiques i sí intenta mirar d'una manera crítica a la societat francesa, que fa difícil la integració als nouvinguts. L'escola els integra però també és, quin dubte cap, un lloc excloent i discriminatori, un microcosmos del món que els envolta, ja que es relacionen per cultures, cosa que fa que algunes persones es pensen que altres no son importants, o que ells son superiors.

El procés de proletarització del professorat s'expressa en el desmillorament en les seues condicions laborals i vitals, la qual cosa conspira contra les seues esperances d'aconseguir un reconeixement professional, i també en que en els alumnes no veuen un interès que faja que també ells tinguen eixe interès per ensenyar.

Trobem prou exemples de estratificació social:

  • Les diferents classes socials que trobem ja que hi queden definides ja que trobem gent amb mes recursos que altres.
  • També trobem diferents ètnies, i diferents pensaments per cultures que porten a bastant problemes.



miércoles, 6 de mayo de 2015

Ideologies

A continuació facilitaré un document el qual el vam fer el nostre grup puzle. En cada cas 1 serà que és eixa ideologia, el 2 com es manifesta amb el moviment aquesta, i 3 com es pot donar a llum.


1. El Recreacionisme és una ideologia que es troba molt present en l'educació física i que cerca fonamentalment la diversió.  L'IMPORTANT ÉS DIVERTIR-SE PER DIVERTIR-SE.

2. El Recreacionisme es manifesta en relació amb el moviment quan enfoquem l'educació física com a mitjà de passatemps, per a divertir-se, per a desconnectar de les altres matèries més importants

Podem aportar diversos exemples de Recreacionisme com pot ser:

· Parc d'atraccions on una persona paga per diversió , on es posa en mans d'algú perquè li divertisca
· Esports de on es produeix una descàrrega d'adrenalina, com el "puenting" on el nuguen i tu disfrutes.

3. Però darrere d'aquest Recreacionisme es troben moltes coses, entre aquestes altres ideologies que van lligades
Per exemple:
· Sexisme: açò es mostra quan en una classe d'educació física, el professor lliura una pilota als xiquets i una corda a les xiquetes perquè tots li'l passen ben
 Consumisme: on la gent en la cerca de la diversió, cerca la novetat, per tant el consum d'un gran nombre d'activitats diferents (quasi totes de pagament…)



1- Mesomorfisme: culte al cos, a la musculatura, per força i la potència. En l'actualitat està ben vist els homes i les dones musculades i fortes, fins i tot s'associa al fet que un home fort i musculat és un home sa, però no necessàriament és així.

2- Es manifesta per exemple en el món de l'esport que és la principal àrea on es manifesta aquesta ideologia. Per exemple Cristiano i Messi tenen el mateix rendiment, però no el mateix somatotipus, perquè Cristiano representa el mesomorfismo mes clarament, i Messi no tant. No trobem aquests casos sol en l'esport, sinó també en l'entreteniment, classe o vida quotidiana, on aprofiten el seu físic para a aconseguir un major capital econòmic.

3- Per exemple els capitans que triem sempre solen ser els més forts i hauria de ser així.




1- Culte a la primesa: Aquesta ideologia ensenya a percebre i interpretar els canvis corporals al llarg del temps, d'aquesta manera el cos és un element central en aquesta ideologia, així doncs aquest tipus de creença defensa el cos prim per sobre de tots els altres en considerar-se 'el millor', al que tots han d'arribar per a estar estèticament perfectes i en bon estat.
Dona prima= Cos ideal

2- Parlant de culte a la primesa fem referència a una dóna “feble” que viu per a l'home, una dona fràgil, que necessita la protecció de l'home, una dona que seria menyspreable si no serà l'ideal de primesa per la societat. És una ideologia bastant jove, ja que aquestes creences del cos prim s'han anat creant a poc a poc per la societat. Fa anys era al contrari, una persona amb un cos gran significava que estava sana i ben alimentada, però ara el difícil és estar prim, a causa de la gran accessibilitat al menjar que per sort tenim avui dia i el que és difícil d'aconseguir és el que es premia. Així doncs la dona prima no solament és prima, sinó que simbolitza coses, si la dona interioritza que ser prima és bo i cuida el seu físic, es controla… en definitiva és una forma de control social.
3- cal recalcar primer que és difícil canviar aquesta ideologia si no canvia el món de la moda, la televisió, les pel·lícules… ja que s'estableix a la dona atractiva, ideal, "sexy" i amb un bon físic com la triomfadora en tots els aspectes de la vida, o almenys en dues dels més importants com són el laboral i el sentimental (xics també ideals), açò té molta influència en adolescents i gent jove que arriben a considerar com a prioritàries aquestes metes.
Així doncs caldria canviar la forma d'acceptació de les persones i voler-se tal com s'és, o millor encara com el subjecte se es sent més còmode amb si mateix sense que tens que fixar-se en un “model estètic”, en definitiva, fer veure que l'aspecte físic és secundari i que el de debò ha de guanyar molta importància és l'interior.


1- L'igualitarisme és una ideologia relacionada amb el gènere,un corrent ideològic que sosté que s'ha de considerar a totes les persones com a iguals, amb la creença d'evitar la discriminació i ser més just. Avui dia, la igualtat està adquirint un caràcter dogmàtic. L'igualitarisme és conèixer les diferències que existeixen amb l'altre sense discriminar-ho per elles.

Com a crítica a l'igualitarisme podem dir que la cerca de la igualtat nega la complexitat, les diferències inherents a la vida. L'igualitarisme és un atemptat contra la llibertat que impedeix a la persona sorgir i destacar. Tot ésser humà ha de tenir els mateixos drets en la societat.
L'igualitarisme s'ha utilitzat en l'educació física per a defugir del sexisme i la discriminació sexual, tractant a l'alumnat com a igual.

2- En relació al moviment, l'igualitarisme es manifesta en l'àmbit de l'esport, ja que sempre s'ha considerat l'esport masculí per sobre del femení. Açò ho podem veure reflectit en les classes d'educació física observant com els alumnes per si solos es posen en grups diferenciats, els millors d'una banda, les xiques per un altre, els menys capaços per un altre, etc. Els docents tenen una labor difícil, ja que han d'aconseguir evitar que es formen aquests grups en les classes.
3- Les proves igualitàries no haurien de dur-se a terme, ja que l'objectiu no és igualment assolible per tots. Com cadascun té unes capacitats i un potencial diferent hauria de fer-se una prova individual per a cadascun, no serien proves igualitàries però sí justes. Cerquem diversitat i igualtat al mateix temps.



1- El sexisme: Etimològicament trobem sex- (de sexe) i -isme (sufix formador de substantius que indiquen doctrina, tendència...). Encara que el terme al·ludeix al anomentat “sexe”, prèviament hem de definir què s'entén per aquest vocable i la seua diferenciació respecte al gènere. Ann Oakley (1972) “el sexe és la condició biològica de ser femella o mascle; el gènere és la construcció soci-cultural i psicològica mitjançant estereotips que estructuren i reprodueixen la feminitat i la masculinitat”. La qual cosa fa que aquest varie segons la cultura, la història o el cicle de vida de l'individu. En definitiva, el sexisme és la creença o actitud discriminatòria cap a qüestions del sexe o gènere de l'individu, o com diria Devís “Sexisme és la paraula amb la qual ens referim a les desigualtats, el prejudicis, els estereotips i la discriminació existent en raó del sexe de les persones”.

2: Per exemple a l'hora de fer els equips a les xiques les trien les ultimes, o no els passen la pilota, els menyspreen pel seu sexe.
A l'hora de fer l'esport en si, els xics no mantenen contacte amb el sexe oposat, perquè té por fer-li a dany per ser xiques creuen que són més febles.
A l'hora d'escollir el joc lliure les diferències d'elecció es veuen reflectides que els xics esculls esports de contacte i invasió i les xiques sense contacte.

3. Possibles activitats: posar en YouTube l'anunci de Heineken i explicar la situació o proposar l'activitat que cada alumne pose als seus 3 esportistes favorits, on segurament, cap siga femeni… A partir d'ací expliquem perquè es dóna aquesta situació.



1- Idelologia del rendiment: La ideologia del rendiment, per si no sabeu que tracta, és la importància que se li dóna al moviment en la seua màxima excel·lència, és a dir, de l'única importància cap a la victòria. Açò en el món de l'elit en certa manera no és negatiu, però tristament no solament ocorre en est, també ocorre a nivell escolar i que per desgràcia, molts professors no fomenten l'eradicació d'aquesta, que tan poc beneficiosa és per a l'educació física.

2. La ideologia del rendiment, es manifesta a encaminar la nostra atenció cap a l'esportista d'elit, excloent o camuflant en el context de la classe als febles, lents, o menys desenvolupats físicament

3. Algunes d'aquestes situacions que ens trobem en la societat actual i que ens hem anat trobant al llarg de la nostra vida són:
-La lliga escolar.
-Campionats intraescolares on es condecora als guanyadors.
-Reconèixer els rècords del col·legi i fer-los present a la resta de companys.
-Deixar que trien els propis alumnes d'un col·legi els seus equips (deixen als "menys bons" per al final).
Aquesta ideologia del rendiment està molt instaurada en la nostra societat, i m'atrevesc a dir que la gran majoria no sabem reconèixer-la ni saber que existeix perquè veiem que és el normal des de sempre. I no, com a professionals i coneixedors d'aquest problema hem de posar ALTERNATIVES a aquest tipus de situacions i crear així, una millor educació física.

domingo, 26 de abril de 2015

DÍPTIC

El dilluns ens tocava presentar el que per a nosaltres era el nostre diptic, el qual representava el que per a nosaltres aspectes en els quals el moviment no era educatiu i altres raons per les quals si que era, nosaltres vam realitzar algunes frases o idees que ens pareixia important.





















Però la feina no es quedava així ja que havien de reunir-nos amb les persones que teniem davant i cadascú tenia que defendre una postura. Després de parlar un poc sobre el tema vam veure que sempre relacionaven moviment amb esport. Vam pensar un poc les raons, però no va quedar molt clar, podia ser per que tots venim del mon de l'esport i ens és mes fàcil enllaçar aquests dos conceptes.
Al final de la classe vam dir les nostres conclusions i vam veure que no hi tenia res a veure en l'altra classe, ja que alguns els costava molt trobar alguns aspectes a favor del moviment si era educatiu i a nosaltres ens pareixia tot el contrari.

sábado, 4 de abril de 2015

SETMANA PENNAC

video




Després de la setmana Pennac, com a ultima activitat el professor va proposar la creació d'un aspecte que mostraria algun fragment del llibre "Mal de escuela" que ens pareguera interessant.


El meu grup i jo, format per Guillem Maño, Mario Aparisi i jo, i després de deliberar sobre el que aportaria cadascun ens va parèixer important a destacar el capítol en el que li demanava foc el alumne, ja que ens podria demostrar la falta un poc de civisme de la gent jove cap a la gent major, on el diccionari Català heu defineix com :Respecte pels interessos i les institucions dels ciutadans.


Però després si que ho mostra pel seu interès. Ho hem representat d'una manera còmica amb aquest vídeo.


Vos el deixe a continuació per a la gent que no va poder assistir a classe o qui vulgui a tornar a veureu.

miércoles, 11 de marzo de 2015

PRÀCTICA CONDUCCIÓ

Avui en classe em realitzat una classe pràctica per a posar a prova dos mètodes d'ensenyança diferents, ja que em triat a dos voluntaris, per a veure la forma de treballar de cadascun; ja que havien de fer una classe de conducció del baló, a uns alumnes. Em aprofitat que hi havia alumnes lesionats, i així ells ha sigut qui han anotat, ajudant-se dels materials extrets del blog de la classe (http://edmov.blogspot.com.es/search/label/Materiales%20de%20pr%C3%A1cticas)



Al finalitzar la classe em posat en comú el vist, i em anomenat que la millor classe es la que te major treball, ja que és l'únic imprescindible, per això observant els dos tipus, m´ha paregut millor un ja que s'ha posat en marxa abans, encara que l'altre estava més preparat.