1. El Recreacionisme és una ideologia que es troba molt present en l'educació física i que cerca fonamentalment la diversió. L'IMPORTANT ÉS DIVERTIR-SE PER DIVERTIR-SE.
2. El Recreacionisme es manifesta en relació amb el moviment quan enfoquem l'educació física com a mitjà de passatemps, per a divertir-se, per a desconnectar de les altres matèries més importants
Podem aportar diversos exemples de Recreacionisme com pot ser:
· Parc d'atraccions on una persona paga per diversió , on es posa en mans d'algú perquè li divertisca
· Esports de on es produeix una descàrrega d'adrenalina, com el "puenting" on el nuguen i tu disfrutes.
3. Però darrere d'aquest Recreacionisme es troben moltes coses, entre aquestes altres ideologies que van lligades
Per exemple:
· Sexisme: açò es mostra quan en una classe d'educació física, el professor lliura una pilota als xiquets i una corda a les xiquetes perquè tots li'l passen ben
Consumisme: on la gent en la cerca de la diversió, cerca la novetat, per tant el consum d'un gran nombre d'activitats diferents (quasi totes de pagament…)
.jpg)
1- Mesomorfisme: culte al cos, a la musculatura, per força i la potència. En l'actualitat està ben vist els homes i les dones musculades i fortes, fins i tot s'associa al fet que un home fort i musculat és un home sa, però no necessàriament és així.
2- Es manifesta per exemple en el món de l'esport que és la principal àrea on es manifesta aquesta ideologia. Per exemple Cristiano i Messi tenen el mateix rendiment, però no el mateix somatotipus, perquè Cristiano representa el mesomorfismo mes clarament, i Messi no tant. No trobem aquests casos sol en l'esport, sinó també en l'entreteniment, classe o vida quotidiana, on aprofiten el seu físic para a aconseguir un major capital econòmic.
3- Per exemple els capitans que triem sempre solen ser els més forts i hauria de ser així.
1- Culte a la primesa: Aquesta ideologia ensenya a percebre i interpretar els canvis corporals al llarg del temps, d'aquesta manera el cos és un element central en aquesta ideologia, així doncs aquest tipus de creença defensa el cos prim per sobre de tots els altres en considerar-se 'el millor', al que tots han d'arribar per a estar estèticament perfectes i en bon estat.
Dona prima= Cos ideal
2- Parlant de culte a la primesa fem referència a una dóna “feble” que viu per a l'home, una dona fràgil, que necessita la protecció de l'home, una dona que seria menyspreable si no serà l'ideal de primesa per la societat. És una ideologia bastant jove, ja que aquestes creences del cos prim s'han anat creant a poc a poc per la societat. Fa anys era al contrari, una persona amb un cos gran significava que estava sana i ben alimentada, però ara el difícil és estar prim, a causa de la gran accessibilitat al menjar que per sort tenim avui dia i el que és difícil d'aconseguir és el que es premia. Així doncs la dona prima no solament és prima, sinó que simbolitza coses, si la dona interioritza que ser prima és bo i cuida el seu físic, es controla… en definitiva és una forma de control social.
· Sexisme: açò es mostra quan en una classe d'educació física, el professor lliura una pilota als xiquets i una corda a les xiquetes perquè tots li'l passen ben
Consumisme: on la gent en la cerca de la diversió, cerca la novetat, per tant el consum d'un gran nombre d'activitats diferents (quasi totes de pagament…)
1- Mesomorfisme: culte al cos, a la musculatura, per força i la potència. En l'actualitat està ben vist els homes i les dones musculades i fortes, fins i tot s'associa al fet que un home fort i musculat és un home sa, però no necessàriament és així.
2- Es manifesta per exemple en el món de l'esport que és la principal àrea on es manifesta aquesta ideologia. Per exemple Cristiano i Messi tenen el mateix rendiment, però no el mateix somatotipus, perquè Cristiano representa el mesomorfismo mes clarament, i Messi no tant. No trobem aquests casos sol en l'esport, sinó també en l'entreteniment, classe o vida quotidiana, on aprofiten el seu físic para a aconseguir un major capital econòmic.
3- Per exemple els capitans que triem sempre solen ser els més forts i hauria de ser així.
1- Culte a la primesa: Aquesta ideologia ensenya a percebre i interpretar els canvis corporals al llarg del temps, d'aquesta manera el cos és un element central en aquesta ideologia, així doncs aquest tipus de creença defensa el cos prim per sobre de tots els altres en considerar-se 'el millor', al que tots han d'arribar per a estar estèticament perfectes i en bon estat.
Dona prima= Cos ideal
2- Parlant de culte a la primesa fem referència a una dóna “feble” que viu per a l'home, una dona fràgil, que necessita la protecció de l'home, una dona que seria menyspreable si no serà l'ideal de primesa per la societat. És una ideologia bastant jove, ja que aquestes creences del cos prim s'han anat creant a poc a poc per la societat. Fa anys era al contrari, una persona amb un cos gran significava que estava sana i ben alimentada, però ara el difícil és estar prim, a causa de la gran accessibilitat al menjar que per sort tenim avui dia i el que és difícil d'aconseguir és el que es premia. Així doncs la dona prima no solament és prima, sinó que simbolitza coses, si la dona interioritza que ser prima és bo i cuida el seu físic, es controla… en definitiva és una forma de control social.
3- cal recalcar primer que és difícil canviar aquesta ideologia si no canvia el món de la moda, la televisió, les pel·lícules… ja que s'estableix a la dona atractiva, ideal, "sexy" i amb un bon físic com la triomfadora en tots els aspectes de la vida, o almenys en dues dels més importants com són el laboral i el sentimental (xics també ideals), açò té molta influència en adolescents i gent jove que arriben a considerar com a prioritàries aquestes metes.
Així doncs caldria canviar la forma d'acceptació de les persones i voler-se tal com s'és, o millor encara com el subjecte se es sent més còmode amb si mateix sense que tens que fixar-se en un “model estètic”, en definitiva, fer veure que l'aspecte físic és secundari i que el de debò ha de guanyar molta importància és l'interior.
1- L'igualitarisme és una ideologia relacionada amb el gènere,un corrent ideològic que sosté que s'ha de considerar a totes les persones com a iguals, amb la creença d'evitar la discriminació i ser més just. Avui dia, la igualtat està adquirint un caràcter dogmàtic. L'igualitarisme és conèixer les diferències que existeixen amb l'altre sense discriminar-ho per elles.
Com a crítica a l'igualitarisme podem dir que la cerca de la igualtat nega la complexitat, les diferències inherents a la vida. L'igualitarisme és un atemptat contra la llibertat que impedeix a la persona sorgir i destacar. Tot ésser humà ha de tenir els mateixos drets en la societat.
L'igualitarisme s'ha utilitzat en l'educació física per a defugir del sexisme i la discriminació sexual, tractant a l'alumnat com a igual.
2- En relació al moviment, l'igualitarisme es manifesta en l'àmbit de l'esport, ja que sempre s'ha considerat l'esport masculí per sobre del femení. Açò ho podem veure reflectit en les classes d'educació física observant com els alumnes per si solos es posen en grups diferenciats, els millors d'una banda, les xiques per un altre, els menys capaços per un altre, etc. Els docents tenen una labor difícil, ja que han d'aconseguir evitar que es formen aquests grups en les classes.
Així doncs caldria canviar la forma d'acceptació de les persones i voler-se tal com s'és, o millor encara com el subjecte se es sent més còmode amb si mateix sense que tens que fixar-se en un “model estètic”, en definitiva, fer veure que l'aspecte físic és secundari i que el de debò ha de guanyar molta importància és l'interior.
1- L'igualitarisme és una ideologia relacionada amb el gènere,un corrent ideològic que sosté que s'ha de considerar a totes les persones com a iguals, amb la creença d'evitar la discriminació i ser més just. Avui dia, la igualtat està adquirint un caràcter dogmàtic. L'igualitarisme és conèixer les diferències que existeixen amb l'altre sense discriminar-ho per elles.
Com a crítica a l'igualitarisme podem dir que la cerca de la igualtat nega la complexitat, les diferències inherents a la vida. L'igualitarisme és un atemptat contra la llibertat que impedeix a la persona sorgir i destacar. Tot ésser humà ha de tenir els mateixos drets en la societat.
L'igualitarisme s'ha utilitzat en l'educació física per a defugir del sexisme i la discriminació sexual, tractant a l'alumnat com a igual.
2- En relació al moviment, l'igualitarisme es manifesta en l'àmbit de l'esport, ja que sempre s'ha considerat l'esport masculí per sobre del femení. Açò ho podem veure reflectit en les classes d'educació física observant com els alumnes per si solos es posen en grups diferenciats, els millors d'una banda, les xiques per un altre, els menys capaços per un altre, etc. Els docents tenen una labor difícil, ja que han d'aconseguir evitar que es formen aquests grups en les classes.
3- Les proves igualitàries no haurien de dur-se a terme, ja que l'objectiu no és igualment assolible per tots. Com cadascun té unes capacitats i un potencial diferent hauria de fer-se una prova individual per a cadascun, no serien proves igualitàries però sí justes. Cerquem diversitat i igualtat al mateix temps.
1- El sexisme: Etimològicament trobem sex- (de sexe) i -isme (sufix formador de substantius que indiquen doctrina, tendència...). Encara que el terme al·ludeix al anomentat “sexe”, prèviament hem de definir què s'entén per aquest vocable i la seua diferenciació respecte al gènere. Ann Oakley (1972) “el sexe és la condició biològica de ser femella o mascle; el gènere és la construcció soci-cultural i psicològica mitjançant estereotips que estructuren i reprodueixen la feminitat i la masculinitat”. La qual cosa fa que aquest varie segons la cultura, la història o el cicle de vida de l'individu. En definitiva, el sexisme és la creença o actitud discriminatòria cap a qüestions del sexe o gènere de l'individu, o com diria Devís “Sexisme és la paraula amb la qual ens referim a les desigualtats, el prejudicis, els estereotips i la discriminació existent en raó del sexe de les persones”.
2: Per exemple a l'hora de fer els equips a les xiques les trien les ultimes, o no els passen la pilota, els menyspreen pel seu sexe.
A l'hora de fer l'esport en si, els xics no mantenen contacte amb el sexe oposat, perquè té por fer-li a dany per ser xiques creuen que són més febles.
A l'hora d'escollir el joc lliure les diferències d'elecció es veuen reflectides que els xics esculls esports de contacte i invasió i les xiques sense contacte.
3. Possibles activitats: posar en YouTube l'anunci de Heineken i explicar la situació o proposar l'activitat que cada alumne pose als seus 3 esportistes favorits, on segurament, cap siga femeni… A partir d'ací expliquem perquè es dóna aquesta situació.
1- Idelologia del rendiment: La ideologia del rendiment, per si no sabeu que tracta, és la importància que se li dóna al moviment en la seua màxima excel·lència, és a dir, de l'única importància cap a la victòria. Açò en el món de l'elit en certa manera no és negatiu, però tristament no solament ocorre en est, també ocorre a nivell escolar i que per desgràcia, molts professors no fomenten l'eradicació d'aquesta, que tan poc beneficiosa és per a l'educació física.
2. La ideologia del rendiment, es manifesta a encaminar la nostra atenció cap a l'esportista d'elit, excloent o camuflant en el context de la classe als febles, lents, o menys desenvolupats físicament
3. Algunes d'aquestes situacions que ens trobem en la societat actual i que ens hem anat trobant al llarg de la nostra vida són:
-La lliga escolar.
-Campionats intraescolares on es condecora als guanyadors.
-Reconèixer els rècords del col·legi i fer-los present a la resta de companys.
-Deixar que trien els propis alumnes d'un col·legi els seus equips (deixen als "menys bons" per al final).
Aquesta ideologia del rendiment està molt instaurada en la nostra societat, i m'atrevesc a dir que la gran majoria no sabem reconèixer-la ni saber que existeix perquè veiem que és el normal des de sempre. I no, com a professionals i coneixedors d'aquest problema hem de posar ALTERNATIVES a aquest tipus de situacions i crear així, una millor educació física.
.jpg)
1- El sexisme: Etimològicament trobem sex- (de sexe) i -isme (sufix formador de substantius que indiquen doctrina, tendència...). Encara que el terme al·ludeix al anomentat “sexe”, prèviament hem de definir què s'entén per aquest vocable i la seua diferenciació respecte al gènere. Ann Oakley (1972) “el sexe és la condició biològica de ser femella o mascle; el gènere és la construcció soci-cultural i psicològica mitjançant estereotips que estructuren i reprodueixen la feminitat i la masculinitat”. La qual cosa fa que aquest varie segons la cultura, la història o el cicle de vida de l'individu. En definitiva, el sexisme és la creença o actitud discriminatòria cap a qüestions del sexe o gènere de l'individu, o com diria Devís “Sexisme és la paraula amb la qual ens referim a les desigualtats, el prejudicis, els estereotips i la discriminació existent en raó del sexe de les persones”.
2: Per exemple a l'hora de fer els equips a les xiques les trien les ultimes, o no els passen la pilota, els menyspreen pel seu sexe.
A l'hora de fer l'esport en si, els xics no mantenen contacte amb el sexe oposat, perquè té por fer-li a dany per ser xiques creuen que són més febles.
A l'hora d'escollir el joc lliure les diferències d'elecció es veuen reflectides que els xics esculls esports de contacte i invasió i les xiques sense contacte.
3. Possibles activitats: posar en YouTube l'anunci de Heineken i explicar la situació o proposar l'activitat que cada alumne pose als seus 3 esportistes favorits, on segurament, cap siga femeni… A partir d'ací expliquem perquè es dóna aquesta situació.
1- Idelologia del rendiment: La ideologia del rendiment, per si no sabeu que tracta, és la importància que se li dóna al moviment en la seua màxima excel·lència, és a dir, de l'única importància cap a la victòria. Açò en el món de l'elit en certa manera no és negatiu, però tristament no solament ocorre en est, també ocorre a nivell escolar i que per desgràcia, molts professors no fomenten l'eradicació d'aquesta, que tan poc beneficiosa és per a l'educació física.
2. La ideologia del rendiment, es manifesta a encaminar la nostra atenció cap a l'esportista d'elit, excloent o camuflant en el context de la classe als febles, lents, o menys desenvolupats físicament
3. Algunes d'aquestes situacions que ens trobem en la societat actual i que ens hem anat trobant al llarg de la nostra vida són:
-La lliga escolar.
-Campionats intraescolares on es condecora als guanyadors.
-Reconèixer els rècords del col·legi i fer-los present a la resta de companys.
-Deixar que trien els propis alumnes d'un col·legi els seus equips (deixen als "menys bons" per al final).
Aquesta ideologia del rendiment està molt instaurada en la nostra societat, i m'atrevesc a dir que la gran majoria no sabem reconèixer-la ni saber que existeix perquè veiem que és el normal des de sempre. I no, com a professionals i coneixedors d'aquest problema hem de posar ALTERNATIVES a aquest tipus de situacions i crear així, una millor educació física.
No hay comentarios:
Publicar un comentario